Avui es celebra el dia internacional de la salut mental.
Afortunadament, en els darrers anys hi ha més conscienciació en aquest tema però sempre és oportú recordar aquella expressió original del poeta Juvenal que cap al segle II d.C. va escriure “Orandum est ut sit mens sana in corpore sano” (Hem de pregar per una ment sana en un cos sa).
Posteriorment aquesta expressió es va popularitzar amb només el conegut fragment “mens sana in corpore sano” i cap al segle passat es va reinterpretar en el sentit de que no hi ha un cos sa sense una ment sana.
La salut mental abarca tots els aspectes de la nostra vida però em centraré en el món professional (el que més conec en aquest tema).
Cal tenir present que la nostra ment i el nostre cos passa moltes hores al món del treball i algunes feines, objetivament, exigeixen unes condicions mentals superiors a d’altres. Evidentment l’empresa n’ha de ser conscient i prevenir els riscos psicosocials amb diferents mesures com la fixació d’objectius assolibles entre altres.
Podria posar un recent exemple d’exigència en la figura de la campiona mundial de gimnasia artística Simone Biles. La concentració mental en aquesta disciplina (com en algunes d’altres) ha de ser máxima.
Doncs bé, aquesta brillant gimnasta va anunciar que es retirava dels Jocs Olímpics de Tokio per problemes de salut mental. Sense tancar la porta a un possible retorn però sense obsesionar-s’hi: calia fer una “retirada” en aquell moment.
No van trigar a sortir les crítiques defininint a SImone com una persona dèbil,covarda… però la gent que feia aquesta crítica no sabía que Simone, en realitat, estava demostrant la seva fortalesa i valentia en no amagar i sí afrontar aquest problema en el que tothom s’hi pot trobar, també els qui la critiquen encara que els sembli que no els pot passar.
Altres,amb bona fe, enlloc de guardar un prudent silenci només trencat per mostrar el seu suport, van optar per les típiques frases “fàcils” del tipus: has de ser forta, no deixis que això pugui amb tú…
I és que en casos així qui s’estimi aquesta persona que ho està passant malament el millor que pot fer és limitar-se a no donar consells fàcils, a entendre que s’han de passar etapes i en tot cas fer saber a la persona afectada que li ofereix tot el suport (un bon acompanyament val més que mil paraules) . La resta deixem-ho en mans de professionals si cal.
Bé, de tot plegat ha passat un temps, poc més de dos anys i Simone ha tornat i ho ha fet per la porta gran, guanyant medalles d’or al mundial disputat a la ciutat d’Ambers (Antwerpen) . Salut Simone !! (Felicitats)
Us adjunto una interessant entrevista al seu psicòleg per saber una mica com s’ha desenvolupat tot aquest procés (aturar i tornar per la porta gran).
A mi només em resta dir que tant en l’àmbit professional que conec més (psicologia del treball) com en la vida mateixa, una aturada o una retirada no vol dir una derrota.
De la vida, en general, us puc posar un exemple com a casteller. En més d’una ocasió hem necessitat “aparcar” un castell per tornar-hi més endavant. I més endavant l’hem descarregat !!
I del món del treball…us podria posar exemples en l’emprenedoria on algunes persones que ho han intentat, no els ha sortit bé. En alguns casos creien que no ho podrien tornar a provar i no només pel tema econòmic, també perquè mentalment no tenien forces en aquell moment (probablement “ajudats” per una part de la societat que ben aviat t’etiqueta com un fracassat)
El cas és que més endavant hi han tornat i han tirat endavant (fins i tot en la història d’una gran empresa aquest ha estat el seu recorregut)
Per tot plegat, m’agradaria acabar amb una frase (més enllà del sentit bèlic original, aplicada al terreny professional) i dedicar-la a totes les persones que degut a problemes mentals s’han de “retirar”:
Una retirada a temps és una victoria. Napoleó
Entrevista al psicòleg de Simon Biles:
https://www.relevo.com/mas-deportes/entrevista-psicologo-simone-biles-salud-20231007011442-nt.html